Arquitectura Tèxtil

• Façana tèxtil: una manera de combinar l’ estètica amb l’ estalvi energètic, obtenint com a resultat confort climàtic i protecció usant diferents teixits.
• Coberta tèxtil: la solució estètica més apropiada si el que es busca és la rapidesa en el muntatge. A més, tenen el valor agregat de disminuir costos.
• Tendals vela: l’elegància no s’ha de deixar de banda, aquesta és una opció per aconseguir l’ombra sense oblidar-se de l’estètica. Estructures tensades que impedeixen l’ acumulació d’ aigua pluja.
• Projectes singulars: duem a terme obres d’ arquitectura tèxtil en parcs, espais oberts, places, edificis i esdeveniments singulars.

• • Paraboloides hiperbòlics. Es tracta d’una estructura tensada creada a partir de rectes que convergeixen i arran d’aquí es crea una combinació de superfícies paràboles i hipèrboles. Solen comparar-se amb “una cadira de muntar”. Aquest tipus d’estructures tensades està pensat per a pistes poliesportives, tot i que la seva aplicació pot donar-se en altres espais exteriors gràcies a la seva multifuncionalitat.
  • Valls paral·. Parlem d’estructures tensades en forma cònsola per col·locar en exteriors. Podem dir que tenen funció de “paraigües” ja que protegeixen l’espai que cobreixen de fenòmens atmosfèrics.
  • Conoides i conoides invertits: un tipus d’ estructura molt utilitzada en el camp de l’ arquitectura tèxtil tensada. Destaquen pel seu impacte visual i per l’entrada de llum a través de l’òcul, que s’aconsegueix col·locant en aquest òcul una membrana amb alta translucidesa o un altre tipus de material com l’EFTE, un polímer termoplàstic que entre les seves característiques destaca per la seva total transparència, gran resistència a la calor, als raigs ultraviolats i a la corrosió. La bellesa de les figures invertides els converteix en un element molt popular per a l’ ornamentació exterior.

• Malles de cables. Es dissenya una malla de cables tensats que conforma l’estructura portant en la qual s’instal·len les membranes.

L’ arquitectura tèxtil pot cobrir les mateixes funcions que un edifici convencional, amb alguns avantatges:

• El pes propi, inferior a 1 kg/m2, juntament amb la resistència i flexibilitat del material, que permet obtenir cobertes completes extraordinàriament lleugeres, sense corretges intermèdies.
• El coeficient de transmissió de la llum, que aprofita la llum natural sense necessitat de recórrer al vidre.
• La rapidesa de fabricació i instal·lació. Els materials es poden desmuntar i reciclar.
• La imatge estètica, que s’ adapta perfectament al projecte.

La versatilitat i l’elegància que ofereixen les estructures tèxtils tensades en les localitzacions exteriors han fet que aquestes es posin de moda per cobrir superfícies a l’aire lliure de manera sofisticada.

En general, s’elaboren amb materials PVC o PTFE (molt similar al polietilè) que compleixen amb èxit la seva funció i alhora permeten ser emmotllats per a la creació de dissenys únics i desenvolupar tot el potencial creatiu. Les estructures tèxtils tensades es fabriquen a partir del comportament del material que la compon. Per entendre aquestes composicions que neixen gràcies a la informàtica i després es materialitzen, és important dissenyar l’espai on s’instal·laran.

D’altra banda, dins de les tensoestructures, les estructures tensades per membrana subjectes per cables s’han elevat com el número u de les composicions tèxtils per a exteriors per la seva durabilitat, fermesa i resistència gràcies a la col·locació d’una base estructural de metall.

Té alguna o un projecte en ment? Cuiden-ho i ho farem realitat. Moñita Pulido a Tenerife som experts en arquitectura tèxtil amb una llarga trajectòria professional que ens avala. ¡Llàmans!

Existeixen diferents tipus de tensoestructures en funció de la forma de la superfície o bé de les condicions de suport. T’informem d’alguns tipus:

– Tensoestructura de superfície sinclàstica tensada: és suportada al llarg del contorn. Per poder realitzar aquest treball en específic es requereix de xarxes amb malles regulars, ja siguin en forma triangular o rectangular, o bé també pot realitzar-se amb teixits formats per bandes estretes i llargues que vagin cosides o enganxades de tal manera que actuen com a petits cables suspesos. Si el que es desitja és crear una superfície ondulada per donar-li més estil a l’ estructura aleshores s’ haurà de recolzar en arcs o cables interiors.

– Tensoestructura de superfícies anticlàstiques de forma cònica: recolzen la forma des del seu interior, per realitzar aquesta s’ han d’ utilitzar xarxes radials de cables o algun patró de teixit. A més, les xarxes de cables creuades, ja que les còncares per a la càrrega gravitatòria o les convexes per a la succió del vent es troben subjectes pels pals, així com pels puntals flotants i l’ anell, format per un cable d’ acer.

– Tensoestructura en xarxa: la superfície està fabricada per una tupinada malla de cables, en lloc del tradicional material tèxtil. Aquesta opció es pot arribar a usar en casos on es requereix cobrir un major espai o resistir càrregues majors.

– Tensoestructures pneumàtiques: es fabriquen fent que la membrana entri en tensió i en estabilitzar-se s’ infla amb aire comprimit per crear una sobrepressió interior. En aquests casos en específic és possible que no es requereixi d’ una estructura suportant perquè la sobrepressió interior contraresta l’ acció de les altres càrregues; no obstant això sí que s’ utilitza una malla de cables d’ alta resistència per donar a la superfície una curvatura de perfil baix i enfortir el teixit.

Cada estructura dependrà del tipus de projecte que es realitzi i de l’ estil que se li vulgui donar.

En general, s’ elaboren amb materials PVC o PTFE (molt similar al polietilè) que compleixen amb èxit la seva funció i alhora permeten ser emmotllats per a la creació de dissenys únics i desenvolupar tot el potencial creatiu. Les estructures tèxtils tensades es fabriquen a partir del comportament del material que la compon. Per entendre aquestes composicions que neixen gràcies a la informàtica i després es materialitzen, és important dissenyar l’espai on s’instal·laran.

Té alguna o un projecte en ment? Cuiden-ho i ho farem realitat. Moñita Pulido a Tenerife som experts en arquitectura tèxtil amb una llarga trajectòria professional que ens avala. ¡Llàmans!

Els detalls constructius de les tensoestructures són:

Costures i juntes: tant de taller (cosides i soldades), com en obra (encolades, acordonades, empresellades i soldades). Les costures es caracteritzen per transmetre les càrregues que circulen a través de les fibres. Aquestes requereixen perforació de la tela, impermeabilització de la costura i protecció del fil. Actualment la tendència és confeccionar les cobertes d’una sola peça, però és habitual que es necessitin juntes en obra per unir les diferents parts mitjançant acordonat, amb passamà cargolat, soldat o encolat.

Vores perimetrals: la seva rigidesa influeix en l’ estat tensional i la forma de la membrana. Les vores poden ser flexibles (sense reforç, reforçats amb doblega, cinta, corda, cable interior o cable exterior), semi-lliures (amb elements de transició) i rígids (tub, perfil, empresillats, canal, guia). Les vores flexibles es deformen, amb la qual cosa relaxen les tensions i augmenten la curvatura. Les vores rígides, en canvi, es deformen molt poc, per la qual cosa no produeixen l’efecte d’amortiment dels pics de tensió, deguts, per exemple, a una ràfega de vent o la neu acumulada. Existeixen diversos procediments per resoldre de forma contínua la unió de la vora de la membrana amb un element estructural rígid, com utilitzar un tub o perfil. La vora es pot empresellar i cargolar de manera que la tensió es transmeti de la membrana al cordó perimetral, del cordó a la presella, de la presella als cargols i dels cargols al passamans, placa, cartella o perfil.

Arestes: llimes penjades, llimes recolzades, llima clots atirantades i llima clotes recolzades.

Cantonades: exteriors o obertes i solapades o tancades.

Punts alts i baixos: les càrregues que circulen per la superfície de la membrana es concentren fins a arribar al punt d’ unió. Com que la tensió superaria fàcilment el valor admissible, cal recórrer a l’ eixamplament del punt, que esdevé un cercle de major o menor diàmetre, i al reforç de la membrana. L’ esforç a transmetre dividit per la tensió admissible de la membrana i pel nombre de capes proporciona el valor del perímetre necessari.

– Plaques d’ancoratge: són les bases de pals i d’ancoratges i sol ser favorable que estiguin articulades per facilitar el muntatge. Hi ha casos particulars en què interessa que estiguin encastades. Pel que fa als ancoratges, poden ser actius (pretensats) i passius superficials (estaques, pilots, pous, sabates, elements de pantalla, tauletes, massissos, bosses, tubs) o profunds (plaques, hèlixs, perfils, emparellats, troncs, barres o massissos).